La premsa s’ha fet ressò d’una experiència d’avaluació dels aprenentatges, desenvolupada per una trentena de centres, en la qual l’alumnat pot consultar Internet i altres fonts d’informació per realitzar alguns exàmens. La notícia ha saltat als diaris per la seva novetat, ja que posa en dubte alguns principis que semblaven consubstancials amb l’avaluació escolar.

Aquesta notícia propicia, entre d’altres, tres reflexions, que exposem a continuació. En primer lloc, apareix a la premsa una informació relacionada amb l’escola que no és negativa (fracàs, preu dels llibres de text, etc.). Si és una mostra que hi ha qüestions educatives com aquesta que poden interessar el conjunt de la població, potser comencem a anar pel bon camí. Ho haurem de veure.En segon lloc, l’aposta per substituir la pura reproducció de definicions per una avaluació de capacitats i competències sembla prometedora. Ho és en el sentit que posa en pràctica un replantejament d’allò que ha d’ensenyar -i, per tant, avaluar- la institució escolar. Al darrere de la innovació que es proposa hi ha una reflexió de fons sobre l’aprenentatge de competències.

Hi ha, també, un posicionament sobre la relació entre l’escola i la societat: es proposa un ús de les tecnologies de la informació i la comunicació d’acord amb el que se’n fa fora de las parets escolars. En aquest sentit d’obertura, també cal destacar que l’experiència és fruit d’un programa de recerca d’un grup de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa suposa una col·laboració entre la Universitat i la resta del sistema educatiu que hauria de servir d’exemple.

En tercer lloc, la innovació aborda el tema de l’avaluació. En fer-ho, posa el focus d’atenció en allò que constitueix un element clau per afavorir un tipus d’aprenentatge o un altre. L’avaluació és un referent molt important -si no el més important- per a l’alumnat, que influeix en com s’implica aquest en seu procés d’aprenentatge.

Sense entrar en l’experiència concreta, veiem que la seva filosofia posa sobre la taula la necessitat de buscar alternatives, als centres escolars, que resultin coherents amb l’aprenentatge per competències que requereix la societat actual. Sovint, sembla que el discurs teòric va per una banda i la realitat pràctica per l’altra. Però el cas és que teoria i pràctica són dues cares de la mateixa moneda. No hi ha pràctica sense teoria -tot i que sigui implícita- ni teoria sense el coneixement sorgit de la pràctica. Coordinar l’una amb l’altra es fa indispensable per avançar en la millora de la docència.

Insistir en el fet que l’escola ha d’evitar quedar aïllada, que cal ajudar l’alumnat a formar-se en competències que li permetin ser cada vegada més autònom, crític i capaç d’adaptar-se a situacions canviants, però seguir reproduint les mateixes rutines de sempre, dificulta que l’escola afronti un canvi necessari per respondre millor al seu paper en la societat actual. El canvi es fa imprescindible, i en aquest canvi, els sistemes d’avaluació hi han de tenir un paper molt rellevant.

Experiències com la que dóna peu a aquest editorial, juntament amb moltes altres que s’estan desenvolupant sense tant de ressò mediàtic, probablement suposen l’avançada d’una necessària i esperem que inevitable reconfiguració de l’escola. Hi ha altres aspectes, però el currículum i l’avaluació són, sens dubte, qüestions centrals.