Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant

Didàctica en educació social

Deja un comentario

Des del 1992 imparteix les assignatures relacionades amb la didàctica en l’educació social, d’aquí tres llibres i altres articles:

  • Teatro de la Mente y las metáforas educativas: la didáctica en educación social. Coautora amb Montserrat Vallvé i Viladons. Ñaque. Ciudad Real: 2002
  • Quan la didàctica porta el nom d’educació social. Coautora amb Montserrat Vallvé i Viladons. Claret, SAU. Barcelona: 2005
  • La educación social. Una mirada didáctica. Relación, comunicación y secuencias educativas. Coautora amb Artur Parcerisa i Núria Giné. Graó. Barcelona: 2010

La preocupació per l’educació social no només de Catalunya sinó de la resta del món és present en la seva recerca i docència, fruit de l’estada a República Dominicana escriu conjuntament amb l’educadora i amiga Sònia Roig: 20 excusas para seguir conversando sobre educación social relacionada con nin@s, adolescentes y jóvenes. República Dominicana:2011

Cubierta delantera

Para los autores, las aportaciones de la didáctica son fundamentales para la educación social, así se profundiza en el concepto de educación social; se aplican los conocimientos didácticos al diseño, desarrollo y evaluación de acciones socioeducativas; se tratan la comunicación, el acompañamiento, la atención a la diversidad y la resiliencia, y se analizan distintos tipos de trabajo socioeducativo (individual, grupal, comunitario y también en medio abierto y con relación a la institución escolar). La presentación de casos sirve de ilustración y pretende ayudar a la reflexión.

Intervenir didácticamente en educación social • Planificar, desarrollar y evaluar secuencias educativas en la acción social • La relación educativa: acción individual, grupal, comunitaria y en medio abierto • Cinco casos a título de ejemplo: El estudio de casos. Caso 1: Relación individual. Caso 2: relación grupal. Caso 3: acción comunitaria. Caso 4: intervención en medio abierto. Caso 5: acción socioeducativa en la escuela. • Referencias bibliográficas.

TítuloEl teatro de la mente y las metáforas educativas. La didáctica de la educación social
Autoras: Anna Forés y Montserrat Vallvé
Editorial: Ñaque Editora en colaboración con las Escuelas Universitarias de Trabajo Social y Educación Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull.
Colección: Pedagogía Teatral
Reseña:
El teatro de la mente y las metáforas educativas, es un punto de encuentro entre la didáctica y la educación social, como su propio subtítulo indica.
Anna Forés y Montserrat Vallvé, bajo el auspicio de las Escuelas Universitarias de Trabajo Social y Educación Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull de Barcelona), recogen las posibilidades didácticas en educación social que ambas han desarrollado y puesto en práctica en la cátedra de Pedagogía Teatral, del postgrado de Teatro Social, único en España.

Títol:Quan la didàctica porta el nom d’educació social
Autores: Anna Forés i Miravalles; Montserrat Vallvé i Viladoms
Editorial: Fundació Pere Tarrés
Any de l’edició: 2002
Breu ressenya del llibre:
La Fundació Pere Tarrés ha publicat el llibre Quan la didàctica porta el nom d’educació social. Aquesta obra omple un buit que existia entre la pràctica de l’educació social i allò que s’estudia a les universitats; podríem dir que és com una trobada entre la realitat i els coneixements de la didàctica de l’educació social.

És un llibre que va de la pràctica professional a la reflexió, i que es dirigeix tant a educadors com a estudiants d’educació social, ja que convida al diàleg, a repensar l’activitat educativa.

El llibre està estructurat en nou capítols, seguint les nou lletres que conformen la paraula didàctica, i les seves pàgines faciliten una reflexió sobre la relació entre la didàctica i els altres elements pedagògics que intervenen en una acció educativa; sobre la importància de saber utilitzar o no un mètode, un recurs, una metodologia; sobre els elements a partir dels quals es pot fer possible l’aprenentatge: les petites coses, la resiliència, l’avaluació i la teoria de la inversió; sobre la rellevància de la comunicació en tot procés d’aprenentatge; sobre l’impacte de la feina dels educadors socials; sobre la creativitat i el fet de saber improvisar.

En aquest llibre, hi trobem també les veus dels mateixos educadors socials: a l’inici de cada capítol, un text vivencial basat en experiències i fets reals serveix de referència per al desenvolupament de les idees i reflexions; en el darrer capítol, onze professionals ens expliquen què és per ells el més significatiu que cal ensenyar i aprendre en educació social.

Es tracta d’un llibre diferent, d’un llibre que defuig les argumentacions teòriques -que, d’altra banda, considera imprescindibles per a tot educador social, i a les quals ens remet al llarg de les seves pàgines-, per endinsar el lector en la pràctica de l’educació social i en el plantejament del seu rol i de la seva tasca, sempre des de la perspectiva de la didàctica. El llenguatge és clar i entenedor, i utilitza les metàfores com a recurs didàctic que serveix per entendre millor la realitat social.

És, per tant, un llibre on els professionals -o futurs professionals- de l’educació social s’hi trobaran reflectits, i que els servirà per seguir endavant, per transformar les dificultats en possibilitats i, en definitiva, per anar millorant en la realització de les seves accions educatives.

Anna Forés és doctora en pedagogia i des de fa deu anys imparteix l’assignatura de didàctica en la Diplomatura en educació social de la Fundació Pere Tarrés, de la Universitat Ramon Llull. Montserrat Vallvé és assessora lingüística.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s