Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant

LA MATERNITAT D’ELNA. UN CANT A L’ESPERANÇA.

Deja un comentario

 

Direcció Josep Galindo, dramatúrgia Pablo Ley, intèrpretació Rosa Galindo, piano Franco Piccinno

Gener del 1939: 500.000 persones fugen de la repressió franquista. “La Maternitat d’Elna” és un cant a l’esperança. Una història real del nostre país que s’ha de saber. Una producció de Projecte Galilei i Fortià Viñas a partir de l’obra d’Assumpta Montellà.

DSC_0006

Horaris
dimarts-dissabte a les 20.30h
diumenge a les 19h

8 de març, dia Internacional de la Dona: col·loqui amb Assumpta Montellà, l’autora del llibre La Materniat d’Elna, i Rosa Galindo, actriu.

10 de març: funció benèfica en suport de laProactiva Open Arms, ONG de Badalona que es dedica a salvar vides dels refugiats que arriben a la costa grega. Col·loqui posterior participacó d’un representant d’Open Arms, Anna Forés (experta i impulsora del concepte de resiliència) i Rosa Galindo.

CRÍTIQUES DE L’ESPECTACLE:

La dramatúrgia, la dirección y la música elevan la sensacional actuación de Rosa Galindo a lo memorable. Marius Serra, La Vanguardia

Pablo Ley ha fet un treball primorós amb la dramatúrgia, i el resultat és un text amb un equilibri perfecte, profundament emotiu i colpidor. […] Josep Galindo, un director que es mostra atent als detalls, sobri, elegant, ha triat una opció molt efectiva per a arribar a l’espectador. Rosa Galindo, deliciosa en el cant i candorosa en la interpretació, amb el complement ideal del pianista Luc-Olivier Sánchez […] Dani Chicano, El Punt

Senzillesa màxima, i sobretot, cap concessió ni a lamorbositat, ni a la trampa, ni a l’exageració. Pur sentiment apte fins i tot per als cors més endurits. Marta Pallarès, Diari de Girona

Esta ha sido una noche de teatro para no olvidar: la obra “La Maternidad de Elna” que recoge un episodio real de nuestra historia, interpretada magistralmente por la cantante y actriz Rosa Galindo Solé. Una voz que flota en el escenario no sólo cuando canta maravillosamente, también cuando habla y nos lleva en ese viaje fatídico hacia el exilio francés de 1939. Y un agradecimiento especial a la historiadora Assumpta Montellà, sin cuyo trabajo esta historia habría caído en el olvido. Por suerte, existe el Teatro para contarlo. Y si no existiera, habría que inventarlo. Julio Alonso, actor.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s