Anna Forés, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i especialista en neuroeducació ha publicat, amb un conjunt de col·laboradors, el llibre Neuromitos en la educación (Plataforma Editorial) en el qual es recullen els darrers descobriments realitzats per la neurociència que demostren com funcionem i què és important quan estem aprenent. Són estudis que posen en qüestió algunes pràctiques educatives i probablement acabaran revolucionant l’escola. En el seu llibre Forés desmunta 12 creences força arrelades en l’educació que avui la ciència ha demostrat que són falses.
“La imaginació és una gran eina per mobilitzar el cervell”
“La neuroeducació explica la manera com el nostre cervell aprèn i com aquests coneixements es poden transferir a l’educació. És a dir, a partir de les bases neurològiques que estan implícites quan nosaltres estem aprenent o s’està portant a terme un procés d’aprenentatge s’aplica en l’educació la metodologia que millor afavoreix aquest procés. De fet, han estat tantes les descobertes aquests darrers anys, gràcies als revolucionaris avenços tecnològics, que aquesta especialitat està vivint actualment un gran boom. Des dels anys 90 podem saber com estem aprenent realment i com funciona el nostre cervell mentre estem assimilant nous coneixements”, explica Anna Forés.
-I aquests avenços s’han pogut realitzar gràcies sobretot a les ressonàncies magnètiques?
-Sí. Però, a més de les ressonàncies magnètiques, hi ha també els escàners i xips que es poden col·locar al cervell per mesurar la zona del cervell que està activada en cada moment i en cada acció, etc. Arran d’això s’han produït molts estudis i hi ha moltes creences considerades vàlides fins ara que s’estan qüestionant. Fins i tot algunes de les afirmacions de Jean Piaget, una de les grans figures i el pilar de la teoria de l’aprenentatge, s’han posat en qüestió des de la neurociència.
-Ens pots dir quines importants creences s’han revelat falses?
-La creença més important que s’ha comprovat que és falsa és la que diu que “només fem servir un 10% del nostre cervell”. El que la neurociència ha comprovat és que depèn de l’activitat fas servir més o menys àrees del cervell. El cervell compleix ordres per bé i per mal i intenta sempre estalviar el màxim d’energia. Si, per exemple, et pregunto quan són dos i dos, doncs s’activaran poques zones del teu cervell perquè estàs davant una pregunta senzilla, però si et demano que calculis una arrel quadrada, doncs necessitaràs més zones activades i en funcionament per poder respondre. També s’ha vist que quan llegim un llibre on hi ha moltes fantasies, com per exemple és el cas dels llibres de Harry Potter, el nostre cervell s’activa moltíssim. Per això, la imaginació és una gran eina per mobilitzar el cervell.
“L’exercici físic resulta clau per millorar els processos d’aprenentatge”
-Quines són les estratègies que tenen més impacte sobre l’aprenentatge?
– John Hattie, un professor australià que ha fet una sèrie de metaanàlisis dels estudis realitzats en neurociència durant més de 15 anys a més de 250 milions d’estudiants per avaluar les estratègies que tenen més impacte en l’aprenentatge, conclou que totes les estratègies que utilitzem, totes, tenen un impacte sobre l’aprenentatge. No obstant això, la que té molt més impacte i conseqüències és l’autoconcepte. És a dir, com més una persona cregui que és capaç d’aprendre una cosa, més fàcil li resultarà aprendre-la. Per això els missatges que ens estem donant a nosaltres mateixos al llarg del procés d’aprenentatge són fonamentals i resulten clau en el resultat de l’aprenentatge, així com els que donen els pares i els mestres als nens i als estudiants.
-És a dir, si em dic que sóc bona en mates, més ràpid aprendré, mentre que si em penso que no serveixo, més em costarà… Què seria bo per treballar l’autoconcepte?
–Per millorar l’aprenentatge cal treballar l’autoconcepte i realitzar una gran feina cap endins. Però també l’exercici físic resulta clau per aconseguir millorar els processos d’aprenentatge. En educació no hi ha matèries primàries i d’altres secundàries. Les millors idees no vénen estant estàtic en una cadira ni sense moure’s. L’exercici físic oxigena el cos, aleshores el cervell interpreta que estem bé i s’encarrega de recarregar-se químicament a tots nivells per reforçar aquesta sensació de benestar i així s’aprèn molt millor. Aquesta capacitat d’aprenentatge s’incrementa també perquè estic més obert, l’esport ens obre cap a l’exterior i la porta de l’aprenentatge és la curiositat i la capacitat d’atenció.
-També resulta determinant en un procés d’aprenentatge l’arquitectura de l’entorn, oi?
-Sí. Francisco Mora parla de la neuroarquitectura, perquè hi ha ambients que faciliten l’aprenentatge. En espais on em puc moure i aixecar podré pensar millor. Empreses com Google, per exemple, ho tenen clar i per això habiliten espais més creatius. El moviment, sempre sense exagerar, fomenta l’aprenentatge.
-I per captar l’atenció, què es pot fer?
-També Francisco Mora, doctor en Medicina per la Universitat de Granada i doctor en Neurociència per la Universitat d’Oxford, autor del llibre Neuroeducación: solo se puede aprender aquello que se ama, posa un exemple sobre com funciona l’atenció dels nens. Diu: “Si passa ara per darrere meu una girafa segur que la mirareu”. Hi ha diferents tipus d’atenció i diferents metodologies per captar-la, només calen estímuls i crear les circumstàncies per despertar-la. Si jo faig un discurs monòton i pla, difícilment despertaré l’atenció… Per aconseguir-ho he de trencar el ritme, crear reptes, coses que des de fa temps sabem que milloren l’atenció dels nens.
“Els missatges que ens estem donant a nosaltres mateixos al llarg del procés d’aprenentatge són clau en el resultat de l’aprenentatge, així com els que donen els pares i mestres als nens i estudiants”
-I creus que la meditació pot millorar els processos d’aprenentatge?
-Hi ha molts estudis que mostren els beneficis de la meditació en l’aprenentatge. Quan medites regularment el teu cervell està més obert a l’aprenentatge, encara que siguin píndoles de cinc minuts de meditació o mindfulness. Amb aquestes s’aconsegueix que el nen aterri en l’aquí i l’ara i es facilita l’aprenentatge.
-Existeixen les intel·ligències múltiples?
-Aquest és un altre gran neuromite. No es pot parlar d’intel·ligències múltiples perquè no hi ha cap estudi que en corrobori l’existència. El cervell treballa de forma integral. Però aquesta creença ha aconseguit que es deixés d’etiquetar molts nens com ximples o llestos… I en aquest sentit ja ha estat molt positiva.
-Quin és el futur de l’escola?
-Estem en un gran moment de transició perquè s’estan veient noves maneres d’ensenyar i s’estan movent molts pares i mestres per aconseguir un canvi que millori els processos d’aprenentatge a l’escola. Ara bé, és un perill no deixar que siguin els mestres els qui liderin aquesta transformació perquè són els protagonistes principals de posar en pràctica aquesta evolució. El mestre és el millor investigador per veure realment què funciona i què no, i qui finalment ho ha d’aplicar amb convenciment. Cal apoderar els professors.
Requadre: Neuromites en qüestió
La importància del vincle mestre-nen i de l’emoció. “Un dels grans estudis de la neurociència corrobora la importància de l’emoció en el procés d’aprenentatge. Sense emoció no hi ha educació, perquè l’emoció és la que aconsegueix consolidar l’aprenentatge. Per això tot el que sigui treballar el llenguatge emocional dins les aules ha de ser benvingut. A més, som un cervell social. És a dir, l’empatia i els treballs cooperatius ens ajuden a aprendre més fàcilment i molt millor”, afirma l’autora de Neuromitos en la edu (Ed. Plataforma).
Anna Forés Miravalles 