Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant

Holacracia

Deja un comentario

 

HolacraciaEl llibre Holacracia: el nuevo sistema organizativo para un mundo en continuo cambio ens permet d’endinsar-nos en aquest concepte trencador i potencialment disruptiu de la mà d’un dels seus principals impulsors, Brian Robertson. L’holocràcia és un model organitzatiu que pretén substituir la tradicional organització jeràrquica basada en comandaments que exerceixen un càrrec per una organització basada en cercles semiautònoms i autoregulats dins els quals les persones poden adoptar diferents rols.

En efecte, fou un article de l’any 2007 de l’autor d’aquest llibre el responsable de posar en circulació un terme que es basa en conceptes que han estat prenent forma des dels anys seixanta (sobretot en la sociocràcia de Gerard Endenburg) i en els anomenats equips autònoms de treball. En un nínxol editorial com el dels llibres de negoci, on proliferen les fonts secundàries, és reconfortant aproximar-nos a un concepte a partir d’una font primària com la que representa l’autor d’aquest llibre.

L’holocràcia (terme que prové del grec holos, que significa element que és alhora un tot autònom i part d’un tot) és un model organitzatiu que pretén substituir la tradicional organització jeràrquica basada en comandaments que exerceixen un càrrec per una organització basada en cercles semiautònoms i autoregulats dins els quals les persones poden adoptar diferents rols. Cada cercle té la responsabilitat d’executar, de mesurar i de controlar l’acompliment dels seus objectius. Tanmateix, el propòsit i els objectius són fixats per un cercle superior. Aquest esquema de “cercles dins cercles” està cohesionat per l’existència de dobles enllaços: dos membres que pertanyen als dos cercles (un enllaç principal i un enllaç representatiu).

L’èmfasi en l’autoritat distribuïda i els mecanismes de presa de decisions fan que aquest nou paradigma resulti molt atractiu. És agosarat en els seus objectius últims, però també flexible per tal com permet una aproximació gradual. Hi ha plantejaments d’aquest llibre que ens poden ser útils sense necessitat d’haver de reconvertir de dalt a baix la nostra organització a un funcionament holocràtic. En aquest sentit, destaquen els consells per a la presa de decisions integradores del capítol 4, de gran utilitat per a qualsevol forma de reunió decisòria. També és susceptible d’una aplicació immediata el diagrama sobre com gestionar les objeccions del capítol 6.

Per fer servir una metàfora del seu autor, l’holocràcia representa una autèntica actualització del sistema operatiu de les organitzacions. Introdueix tot un nou llenguatge: cercles, reunions de governança, reunions tàctiques, enllaços, orientadors… En un primer moment, aquesta barrera terminològica pot desconcertar, però el llibre aclareix i delimita molt nítidament els conceptes. No en va el títol d’una de les seccions del llibre és “Canvia el teu llenguatge, canvia la teva cultura”. El llibre de Robertson representa un dels replantejaments més interessants de l’estructura organitzativa que s’hagi formulat en dècades.

 

Xavier Zambrano
factorhuma.org

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s