Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant

Rodari i l’alegria d’aprendre

Deja un comentario

 

Gianni Rodari va néixer al nord d’Itàlia el 23 d’octubre del 1920 i va morir el 14 d’abril de 1980. El seu pare, que era forner, va morir quan ell només tenia deu anys. El jove Gianni va estudiar magisteri i va començar a treballar com a mestre de primària. Es va matricular també a la facultat de llengües de la Universitat de Milà, però no va acabar aquella carrera: va esclatar la Segona Guerra Mundial. Hi va perdre dos dels seus millors amics i va veure com empresonaven un dels seus germans. Recordem el mestre i autor de llibres infantils llegint-ne 14 reflexions que giren al voltant de l’educació.

Foto: John

1. Els errors són necessaris i fins i tot bonics.

2. Cal que un nen aprengui plorant el que podria aprendre somrient?

3. En el país de la mentida, la veritat és una malaltia.

4. Per què l’escola per ser seriosa ha de ser avorrida?

5. Les rondalles, les velles i les noves, eduquen, ajuden el nen a conèixer el món i ens donen les claus per entrar a la realitat a través de nous camins.

6. Prou que ho sé, que el futur mai serà tan bonic com una rondalla. Però cal que el nen guanyi optimisme i confiança per desafiar la vida. Sense oblidar el valor educatiu de la utopia. Si no desitgéssim, malgrat tot, un món millor, per què dimonis aniríem a cal dentista?

7. Tota persona només pot ser feliç comunicant i aportant, és a dir, aconseguint que l’escoltin, que l’entenguin i que l’admirin pel que fa (i pel que diu, ja que dir és fer).

8. És difícil fer el que és difícil: parlar al sord, ensenyar la rosa al cec. Nens, cal que aprengueu a fer les coses difícils: donar la mà al cec, cantar al sord, alliberar els esclaus que es creuen lliures.

9. Tots tenim a dins un cavaller ple de coratge que sempre està preparat per començar un nou viatge.

10. Nosaltres habitem la llengua com el peix habita l’aigua, i no com ho fa el nedador. El nedador pot entrar i sortir-ne, mentre que el peix ha de viure-hi sempre.

11. Llegir és una activitat que ens absorbeix, que exigeix el nostre judici més íntim. Llegir és racionalitzar, criticar, construir.

12. Les faules són útils a la matemàtica de la mateixa manera que la matemàtica és útil a les faules, a la poesia, a la música, a la utopia, al compromís polític. És a dir, a tothom i no només al somiador. Són útils precisament perquè sembla que no serveixen de res.

13. Per ser un científic cal tenir molta fantasia, així podrem imaginar el que encara no existeix: un món millor del que tenim. I començar a treballar per construir-lo.

14. Cadascú pot fer una petita revolució dins seu sortint de la closca de l’egoisme i fent-se responsable de tot i de tots.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s