Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant

Ser o no ser plenament conscients de qui som, aquesta és la qüestió

Deja un comentario

 

 

Fruit d’un encàrrec de l’editorial Graó, les dues professores han coordinat un llibre d’autoria coral que duu per títol <i>Aprender a ser</i>. 

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, professores de la Facultat d’Educació i investigadores del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat. «En el món apressat en què vivim, es fa més necessari que mai ser conscients de qui som, de què som. És crucial aturar-se i fer un exercici d’atenció plena», assegura Buxarrais. «De fet, l’ésser és quelcom genuí. Tots som des que naixem. Però, per aprendre a ser, ens calen eines i recursos que ens permetin desplegar totes les potencialitats d’allò que ja som i que ens ajudin a entendre per què som com som», afegeix Burguet.

Fruit d’un encàrrec de l’editorial Graó, les dues professores han coordinat un llibre d’autoria coral que duu per títol Aprender a ser. Por una pedagogía de la interioridad. L’obra combina arguments teòrics amb exemples pràctics i posa en relleu la importància cabdal d’aprendre a ser. En la primera part, set autors fonamenten aquest aprenentatge des de marcs teòrics interdisciplinaris: el filosòfic, el psicològic, el neurocientífic o el pedagògic. En la segona, s’exposen pràctiques que s’estan duent a terme amb èxit en contextos educatius molt diversos, en els quals es promou el desenvolupament de la dimensió emocional i anímica de l’ésser.
 

La pedagogia de la interioritat des de diferents marcs teòrics

«Allò que vivim, pensem o sentim i el que ens passa per dins és important a l’escola i ha de ser objecte de la pedagogia. Som molts els que sentim que una pedagogia de la interioritat ens influeix tant en la qualitat de la mirada amb què ens dirigim als altres com en la profunditat del que vivim», diu en el pròleg Lluís Ylla, director adjunt de la Fundació Jesuïtes Educació.

La vessant filosòfica d’aquesta qüestió l’aborda Margarita Mauri, professora d’Ètica de la Facultat de Filosofia de la UB. Mauri defensa que «el camí cap a l’ideal moral ha de començar amb el que expressa la saviesa dels grecs, “coneixe’t a tu mateix”, i ha de continuar amb el descobriment de la realitat», i fa una anàlisi dels conceptes d’existència i d’essència, convidant els lectors a considerar una visió de l’ésser essencialment universal i existencialment únic.

L’investigador del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB David Bueno, expert en biologia del desenvolupament i neurociència, i en la seva relació amb el comportament humà i l’educació, se centra en el que aporta el coneixement del cervell a l’estudi de l’autoconsciència i l’autoexamen del jo. «L’educació, entesa en sentit ampli (familiar, social, cultural, reglada, etc.), contribueix a fixar determinades rutes neuronals en el cervell, potenciant-les o podant-les. D’aquí ve el gran poder de l’educació. En el cas de l’anàlisi de la interioritat, passa per estimular els processos de reflexió i consciència, per portar-los a l’autoconsciència».
Per implementar a l’aula l’aprenentatge de l’ésser s’ha de començar per un mateix

El llibre està engrescant molts professionals de l’ensenyament a apostar pel canvi. Buxarrais assegura que, «en primer lloc, els docents han de treballar la seva interioritat i s’han de formar per fer-ho. Les qüestions existencials han de començar en un mateix. Si no es fa aquest treball, per més que llegeixin el llibre, no se’n sortiran». Burguet adverteix que «cal creure que val la pena fer aquest exercici personal i que hi han d’invertir espai i temps. Això suposa deixar altres coses per dedicar-t’hi. Quan detectes la necessitat en tu, és més fàcil. I és important saber que aquesta és una assignatura per a tota la vida. No t’acabaràs de formar mai. És un treball que aposta per una educació lenta, i això entra en contradicció amb el ritme vertiginós de la societat», afegeix. «D’entrada, cal tenir temps de reflexionar —diu Buxarrais—, i aquest temps ha de ser conscient. La consciència és clau».

Burguet, que quan estudiava EGB va tenir una mestra que dedicava quinze minuts diaris a la relaxació i la consciència i percepció corporal, assegura que, «si des de petits els nanos aprenen a aturar-se i a fer conscient el seu cos i els seus sentiments, quan siguin grans tindran aquest hàbit incorporat i necessitaran fer aquesta pausa, aquest moment de relaxació i de calma per prendre consciencia del que són, de la seva corporeïtat». Buxarrais creu que «a les escoles costa canviar el xip perquè significa anar contracorrent, la inèrcia actual i el que s’avalua avui en dia és, per exemple, si el rendiment escolar està ben valorat per PISA». Amb tot, es mostra optimista: «Estàvem en un moment en què havíem oblidat que som persones i tenim unes consciències. És com tot: tot torna, hi ha l’efecte pèndol».
Un model exportable a les famílies, a les empreses i a les institucions

Burguet i Buxarrais formen part de La Casa de l’Ésser, una associació creada fa tot just dos mesos que vetlla pel benestar de l’ésser humà en totes les seves dimensions com a motor de transformació i construcció d’una societat més cohesionada, equitativa i creativa. «Es tracta d’anar-hi integrant tots els estaments de la societat perquè prenguin consciència que ens cal prendre consciència, valgui la redundància, i treballar l’ésser. Volem implementar l’aprenentatge de l’ésser a les empreses, les institucions i les llars. Els canvis sempre costen, però hi ha un interès global creixent», destaca Buxarrais.

«Ja hi ha força escoles que estan duent a terme aquests espais i que dediquen un temps a la relaxació i la interiorització. I, d’alguna manera, l’herència vindrà per aquí, perquè tots aquests infants que de petits hagin treballat la interioritat, de grans necessitaran aquests moments de reflexió i d’atenció plena», puntualitza Burguet. La investigadora adverteix, però, que «de vegades, en aquests moments d’aturada sorgeixen les idees que van a contracorrent i potser tampoc no interessa gaire socialment. Segons com, potser convé mantenir moviments de massa que no pensin gaire. Els individus lliures sempre són més perillosos que els individus fàcilment manipulables».

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s