Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant

Innovació educativa en l’etapa 0-3

Deja un comentario

 

http://criatures.ara.cat/escola/Innovacio-educativa-etapa-0-3-escola-bressol_0_1803419657.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara

Les escoles bressol més innovadores aposten per metodologies que respectin les necessitats dels petits i utilitzin el joc i les emocions com a fil conductor

Innovació educativa  en l’etapa 0-3

Quan parlem d’innovació, la primera paraula que ens ve al cap és tecnologia. Aplicacions que ens ajuden a estudiar matemàtiques o idiomes, programes informàtics que ens permeten crear continguts, cercadors que ens donen peu a investigar. I això, encara que aplicable a certs àmbits de l’educació universitària i fins i tot a la primària i secundària, no té gaire cabuda en els primers anys de vida d’un infant. Almenys així ho creu Rosa Ferrer, educadora infantil i membre de l’equip executiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Per a ella, com per a altres professionals del món de l’ensenyament, la innovació en matèria d’educació infantil va en una altra direcció. Més que de noves tecnologies, del que es tracta és d’aplicar metodologies que permetin el desenvolupament intel·lectual i emocional de l’infant i que ho facin respectant els seus temps i necessitats. Perquè si d’alguna cosa s’està segur en l’actualitat és que cada nen és únic, que cadascun té unes inquietuds i uns ritmes d’aprenentatge diferents i que respectar-los i acompanyar-los en aquest procés és imprescindible per al futur de l’infant.

I és justament en aquesta direcció que han de treballar les escoles bressol, els espais familiars i les mateixes famílies. Com? La fórmula perfecta no existeix. Dependrà dels recursos humans i materials de cada centre i, per descomptat, de les característiques dels nens. El que sí que existeix, segons explica Ferré, és una teoria a la qual apunten professionals i disciplines com la neuroeducació: la millor manera de potenciar l’aprenentatge és l’emoció. I el joc, en aquest sentit, hi té un paper fonamental. I, malgrat que aquesta manera d’entendre -i de fer- l’educació sembla senzilla d’abordar en la teoria (a quin nen no li agrada jugar?), la veritat és que en la pràctica comporta més d’un repte i transformació.

EL GRAN REPTE

No es tracta únicament que els infants juguin i es diverteixin -que també-, sinó que ells siguin els protagonistes de les activitats que fan i que aquesta necessitat innata de descobrir i experimentar s’aprofiti per desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques. I per fer-ho és necessari crear ambients que propiciïn el joc i l’aprenentatge, però també calen professionals que entenguin la importància de les emocions en el desenvolupament dels infants. Coses tan essencials com que no tots els nens aprenen al mateix ritme i de la mateixa manera. Qui ho explica és la doctora en psicologia de l’educació i coordinadora del grau d’infantil de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sílvia Blanch. Ho fa com a formadora de futurs educadors, però, a més, com a especialista que ha vist com centres d’educació infantil, atrets per noves pedagogies o altres de ja existents, les han volgut aplicar i s’han quedat a mig camí per no haver fet aquesta reflexió profunda.

Calen professionals que entenguin la importància de les emocions en el desenvolupament dels infants

“El perill del terme innovació és que moltes vegades va unit al terme moda. Molts centres volen ser innovadors i no quedar-se enrere, però no fan una reflexió pedagògica que respongui a l’escola on són”, comenta Blanch, que no només insisteix en la importància que els centres educatius reflexionin sobre la seva realitat, sinó també en la necessitat que les escoles bressol i els espais familiars no oblidin el joc com a eina per a l’aprenentatge i el creixement del nen.

“Molts centres volen ser innovadors i no quedar-se enrere, però no fan una reflexió pedagògica que respongui a l’escola on són”

SÍLVIA BLANCH – DOCTORA EN PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

LES EMOCIONS COM A EIX

Aquesta mateixa reflexió va ser la que es va fer l’equip de l’Escola Bressol Municipal Josep Miquel Céspedes abans fins i tot d’existir com a tal. La que va ser la seva impulsora, Èlia Martínez Caba, volia que aquest centre de Sant Adrià de Besòs posés èmfasi en les necessitats reals dels nens: les emocions. Amb aquesta premissa i el suport de les institucions locals, va néixer un espai on els nens aprenen des del joc i des del respecte, on els educadors posen la seva atenció a desenvolupar les capacitats intel·lectuals i físiques del menor, però també les emocionals, i on no hi ha lloc per a les fitxes i les activitats dirigides. Ho comenta Pilar González, la seva actual directora. Insisteix que no la presentem com a “responsable”, perquè per a ella aquest projecte educatiu és el resultat de la feina i la voluntat de tots els que conformen el centre. També de les famílies. Sense elles, diu, projectes com aquest no tindrien sentit.

“Vam veure que el més important en aquesta edat són les relacions i, sobretot, les relacions amb el pare i la mare. Llavors vam pensar que també era important que les famílies formessin part d’aquest projecte”, explica González, que, igual com parla de la necessitat d’obrir l’escola bressol a pares i mares, i de permetre que els acompanyin les primeres setmanes al centre, ho fa de la importància d’impulsar l’aprenentatge significatiu, és a dir, aquell que ve de la motivació i curiositat del nen i que més que a través d’activitats dirigides es dona a partir del joc i l’experimentació amb els diferents materials i ambients del centre.

JUGAR PER APRENDRE

Aquesta manera d’entendre l’aprenentatge i la relació amb la família també la comparteix l’EBM Xarlot, un altre dels centres municipals que van veure que el canvi en l’educació passava pel respecte a les necessitats reals dels nens i que, a partir d’aquesta pauta, va construir el seu projecte educatiu. La seva directora, Núria Fontanals, comenta que la transformació no va ser fàcil. Van haver-se de formar, reorganitzar l’espai per garantir l’autonomia i seguretat dels més petits i fins i tot reinventar el llenguatge per inculcar valors com el respecte, la tolerància i l’amor des dels gestos, però també des de les paraules. Avui explica que el resultat ha valgut la pena.

Els educadors del centre estan contents i, cosa més important, els nens també. “Nosaltres el que volem és que les hores que les criatures estiguin amb nosaltres estiguin en un espai tan saludable com sigui possible: amb persones responsables i amoroses i en ambients agradables i enriquidors”, comenta Fontanals sobre la seva escola bressol, que a més de cridar l’atenció pel seu projecte pedagògic ho fa per l’entorn i els materials que posen a disposició dels infants. Com en el cas de l’EBM Josep Miquel Céspedes, a l’EBM Xarlot les joguines són artesanals i promouen la imaginació, i el centre està dividit en ambients, cadascun dels quals ofereix diferents estímuls perquè els nens desenvolupin les seves capacitats intel·lectuals, emocionals i motores. No existeixen barreres, però sí normes i mesures de seguretat perquè els més petits experimentin i descobreixin sense perill. Ells marquen el seu ritme i necessitats i els educadors són els que aprofiten aquests inputs per ajudar-los a construir els seus propis coneixements.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s