Jesús Guillén és el creador del blog Escuela con Cerebro que presenta i analitza les darreres investigacions relacionades amb neuroeducació, per així contribuir a donar-les a conèixer i poder optimitzar els processos d’aprenentatge dels infants i adolescents a l’escola. Té més de dos milions i mig de visites i gairebé 35.000 seguidors. Professor del postgrau de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, Jesús Guillén és també un enamorat de l’exercici físic i dels beneficis que té sobre el cervell i l’educació integral dels infants.

“L’exercici físic millora l’atenció executiva i també la memòria relacionada directament amb el rendiment acadèmic dels alumnes”

 

“Es va realitzar un experiment molt ben dissenyat per a comprovar la incidència de l’exercici físic sobre la regulació emocional dels infants, i especialment entre aquells que patien TDAH, i es va demostrar que sobretot la pràctica de taekwondo resulta molt beneficiosa. I és que les arts marcials combinen el millor de l’exercici físic amb la concentració durant moviments específics”, explica Jesús Guillén, un pou de ciència en estudis de neuroeducació que té al cap la majoria d’investigacions relacionades amb aquelles activitats i hàbits que contribueixen a millorar el rendiment cerebral.

 

“S’ha comprovat que la pràctica de taekwondo resulta molt beneficiosa, especialment entre aquells nens i nenes que pateixen TDAH.”

 

-Quins estudis i investigacions demostren que l’exercici físic millora la capacitat cognitiva?

-Hi ha un experiment molt famós que es va fer entre adolescents. Un grup feia 20 minuts d’activitat aeròbica moderada i un altre es quedaven en una situació passiva. Després d’aquests 20 minuts se’ls subministrava als dos grups unes proves relacionades amb la comprensió lectora i amb matemàtiques. El grup que havia realitzat abans una activitat aeròbica moderada obtenia millors resultats en les proves cognitives, sobretot a escala de les funcions executives del cervell.

 

“Es va fer un estudi entre adolescents: el grup que havia realitzat abans una activitat aeròbica moderada obtenia millors resultats en les proves cognitives, sobretot a escala de les funcions executives del cervell.”

 

-Quines són les funcions executives del cervell?

 

-Dins la neurociència es parla molt d’aquestes funcions executives que s’ubiquen en l’àrea del cervell que ens permet prendre les decisions adequades, planificar i auto-controlar-nos. És l’àrea del cervell que ens fa més humans. S’ha vist que la pràctica regular d’exercici físic té una gran incidència positiva sobre les funcions executives, és a dir, proporciona a l’estudiant la facilitat per a concentrar-se i mantenir l’atenció executiva, per així poder realitzar una tasca i seguir el fil de les explicacions del mestre per a resoldre un problema i inhibir aquells altres estímuls que són irrellevants. L’exercici físic millora l’atenció executiva i també la memòria de treball relacionada directament amb el rendiment acadèmic dels alumnes i la memòria a curt termini. Ja fa anys s’havia demostrat aquesta incidència positiva de l’exercici físic amb estudis fets amb la gent de la tercera edat, però cada dia hi ha més experiments i estudis amb infants i adolescents. Dins la neurociència es parla molt de la reserva cognitiva i l’exercici físic contribueix a endarrerir l’aparició de determinades malalties i trastorns neurològics. De fet, instaurar hàbits saludables com la pràctica regular d’exercici físic, seguir una alimentació equilibrada i dormir les hores necessàries és la millor prevenció davant malalties.

 

 

Entrenar l’autocontrol amb l’exercici físic i mindfulness

 

-El desenvolupament de les funcions executives del cervell té també una incidència sobre el desenvolupament personal de l’infant i de l’adolescent.

-Sí, perquè quan el nen no sap autocontrolar-se, té problemes per concentrar-se en un examen, però també problemes en les relacions… S’ha vist que és molt important entrenar els nens i nenes des que són petits perquè puguin desenvolupar aquestes funcions executives com més aviat millor.

 

-I com ha de ser aquest entrenament?

-Adele Diamond, una de les investigadores que més ha estudiat i més sap sobre les funcions executives, diu que cal introduir l’exercici físic i el mindfulness en els hàbits dels infants. També s’ha investigat aquelles persones que tenen problemes per desenvolupar les funcions executives, i s’ha estudiat allò que els falta. S’arriba a la conclusió que aquestes persones es caracteritzen per estar soles, per patir molt estrès, per no relacionar-se amb altres persones… Així que una manera clara de contribuir a desenvolupar les funcions executives és potenciar just el contrari: fomentar el joc entre els nens i nenes, afavorir la cooperació, fer exercici físic, afavorir que es relacionin entre ells… I aquest és un abordatge fonamental i clau en la neuroeducació.

 

“Una manera clara de contribuir a desenvolupar les funcions executives del cervell és fomentar el joc, la cooperació i fer exercici físic. Aquest és un abordatge clau en la neuroeducació.”

 

 

Trobar les respostes un mateix

 

-Quins altres punts consideres que són clau en neuroeducació?

-En el meu blog hi ha un vídeo, que és un dels més compartits, en el qual es veu un nen jugant amb uns blocs de construcció. Quan aconsegueix fer la construcció, després de treballar, assajar i provar una i una altra vegada, es pot veure la seva cara de satisfacció. Això també mostra la importància de no intervenir i d’aprendre a fomentar l’autonomia en totes les seves etapes educatives, cosa que no sembla que estem aconseguint gaire bé. Tendim a l’intervencionisme i a la superprotecció, i això evita que el nen i la nena puguin desenvolupar la seva autonomia. En els cursos online dirigits a professors també veiem aquest fenomen: ells mateixos sempre esperen que l’expert els respongui i resolgui els problemes. No tenen la iniciativa d’interactuar entre ells que, al final, és la millor manera d’aprendre. Això mostra que tenim massa arrelat l’intervencionisme i les classes magistrals. Es fa poc allò de suggerir preguntes a l’alumne perquè busqui i trobi ell mateix la resposta.

 

-Quins canvis podríem començar a aplicar a l’escola per millorar els aprenentatges?

-Cal anar a poc a poc i analitzant els resultats. Però per millorar els aprenentatges, jo sempre tindria presents l’exercici, el joc, les arts i l’educació emocional. L’esport desenvolupa les funcions executives: t’has d’adaptar a unes normes, prendre decisions mentre jugues un partit, col·laborar amb altres… Les arts són importants per desenvolupar les habilitats socioemocionals dels infants. El teatre millora l’autocontrol i les funcions executives. He vist musicals fantàstics en els quals els alumnes participaven fins i tot tocant instruments, i educativament parlant resultava una gran experiència perquè es podien barrejar alumnes de diferents etapes educatives, cosa que resulta sempre molt enriquidor.

 

“Per millorar els aprenentatges, jo sempre tindria presents l’exercici, el joc, les arts i l’educació emocional.”

 

 

Aprendre a motivar… Sense passar-se

 

-Ens pots donar algun exemple de com podríem actuar per a motivar els alumnes?

-Hi havia una professora de secundària que volia explicar als seus alumnes conceptes de l’edat mitjana, i no sabia com fer-ho perquè els seus alumnes estaven molt desmotivats. Aleshores va pensar en un altre alumne que era de batxillerat i estava també molt desmotivat, però a qui li encantava tot allò que estava relacionat amb l’edat mitjana. La professora va pensar: “Per què no demanar-li a aquest alumne que vagi explicar als meus alumnes l’edat mitjana?”. L’entrada a classe d’aquest alumne de batxillerat ja va ser d’allò més triomfal, ni Juli Cèsar a la Gàl·lia francesa. Va arribar amb un casc, amb una espasa, una cuirassa… Els nens i nenes al·lucinaven només amb això. Ell deia: “Ja sé què esteu pensant, que sóc un friki, i efectivament ho sóc”. Va començar a treure objectes d’aquella època i a explicar històries relacionades amb l’edat mitjana, i aquell dia els nens i nenes de la classe, quan va arribar l’hora, no volien sortir al pati. Va ser una gran oportunitat per a crear projectes transversals i perquè els alumnes treballessin conceptes relacionats amb aquesta etapa de la història. Però també es van aconseguir dues coses alhora, perquè estem parlant que tot això ho va assolir un alumne desmotivat de batxillerat explicant històries a alumnes desmotivats de secundària. Sempre es diu que els alumnes estan desmotivats, però no és l’expressió correcta, perquè els alumnes, si de cas, estan desmotivats per dur a terme allò que nosaltres els proposem: des del seu naixement els infants estan motivats per aprendre.

 

-Massa rutina?

-La rutina també és necessària. Alguns professors sempre són partidaris de la novetat a l’aula… Però tanta novetat també provoca estrès en els nens i nenes. Sovint, amb els nostres desitjos també podem acabar estressant els alumnes de manera innecessària. Determinades rutines, com dedicar cinc minuts a la relaxació i al mindfulness després del pati, ajuden molt. De fet, la neurociència també deixa clar que en moltes ocasions només s’aprèn repetint, practicant i practicant…

 

-Tot sovint, quan els infants arriben a l’adolescència comencen a dormir més…

-Té una explicació biològica i és que pateixen un retard de l’hormona anomenada melatonina, que els fa que sentin la necessitat de dormir més hores i també d’anar-se’n a dormir més tard. Les classes comencen aviat al matí i en molts casos arriben fets pols i adormits. Per això seguir una important i intensa activitat cognitiva al matí els costarà a la majoria i no és el més aconsellable.

 

-En el teu blog hi ha també algun estudi que recull els avantatges del bilingüisme.

-N’he escrit un sobre el bilingüisme perquè és una altra manera de millorar la reserva cognitiva: s’ha vist que el fet que un nen o nena parli dues llengües i hagi d’alternar paraules segons la situació és un entrenament executiu molt adequat i beneficiós, que podria endarrerir l’aparició de malalties com l’Alzheimer i la demència. Es va estudiar un grup de monges. Aquesta investigació és molt interessant perquè les monges tenen els mateixos hàbits. Es va analitzar una mica la incidència de la seva educació emocional i es va veure que aquelles que el dia que van decidir fer-se monges van escriure un missatge més optimista i eren, doncs, més vocacionals, vivien més anys que les altres. En algunes d’elles, quan es va estudiar el seu cervell, tot indicava que haurien de patir demència o Alzheimer i, en canvi, no en manifestaven cap símptoma. Malgrat el que indicaven els marcadors biològics, els tests que els feia fer sortien perfectes. És a dir, les emocions positives i els pensaments modifiquen clarament la nostra salut i per això seria bo ensenyar als infants educació emocional com més aviat millor i des que són ben petits.