Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant

Jordi Diz, cuando la vida te regala personas

http://jordidiz.com/

 

Renéixer

HOLA, EM DIC JORDI

L’any 2007 (tenia 27), al matí, quan estava a punt d’arribar a la feina, un cotxe es va creuar davant meu, i jo, que anava en moto, a uns 90km / h, vaig acabar sobre l’asfalt. Vaig lliscar uns 20 metres; fins que el meu cap va colpejar contra un element fix de la calçada.Una ambulància em va recollir del terra i em va traslladar a l’Hospital de Bellvitge on em van fer la primera avaluació.

Resultat:
Politraumatisme: vértebras C1, C7, contusió pulmonar, ròtula i escafoides.
TGC traumatisme cranioencefàlic greu.
LAD Lesió axonal difosa

EL COMA
16 dies en coma GCS Glasgow Coma Scale = 8..
Sedat, conectat a una màquina per respirar i amb un tub al crani per regular la presió del cervell.Quan vaig despertar…Quan vaig despertar tenia els ulls oberts, gairebé no podia parlar, no em podia moure gens… De les primeres setmanes a la meva memòria només hi ha visions borroses.

Després del coma, em van traslladar a l’Institut Guttmann,
centre neurorehabilitador.
El lema de Guttmann diu:
AJUDANT A COMENÇAR NOVES VIDES.

Ingresso a mitjans de febrer i rebo l’alta a finals de juny, amb alguna de les fractures encara per consolidar i, com a conseqüència del traumatisme i dany cerebral, amb seqüeles a nivell cognitiu i emocional i una hemiparèsia de l’hemisferi esquerre.

Hemiparèsia hemisferi esquerre: alteracions en la coordinació, la força, els reflexos, l’equilibri, la sensibilitat …

PRIMERA SENSACIÓ. INSTITUT GUTTMANN

En prendre consciència sobre la gravetat de la situació i tenir en compte les perspectives de futur la meva principal sensació va ser de tristesa. Tristesa absoluta. Tanta que, durant uns dies, abans de dormir, esperava no despertar: no volia viure tot el que m’estava passant.Van ser uns mesos durs, molt durs. Vaig acabar per no voler visites i no vaig fer amistats, de manera que la solitud em va acompanyar fins a l’últim dia.

DESPRÉS DE GUTTMANN

Un fisioterapeuta m’acompanya encara com a pacient en una excursió a la ciutat i durant el dia comprova quin és el meu nivell d’autonomia. Dies després vaig rebre l’alta i vaig continuar la rehabilitació en un centre assistencial de la meva ciutat.Des del dia que em vaig acomiadar de Guttmann, no he deixat de millorar; ni un de sol. El secret? treballar i treballar.

A partir d’aquí tot passa a dependre de mi.

Tornar a casa i començar de 0

PERSPECTIVES DE FUTUR

Les meves perspectives de futur són ben simples: aprendre cada dia a ser millor persona que ahir i gaudir amb alegria dels resultats.Aquest vídeo pot ser un bon exemple del resultat de l’esforç i del goig de sentir/ viure els seus resultats. Veure’l permet entendre el títol triat pel bloc: Renéixer.

Més i millor:

Los comentarios están cerrados.