Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant

Les perles es creen gràcies a l’adversitat, 10 anys després

Deja un comentario

Anna Forés: «Les perles es creen gràcies a l’adversitat»

Dimecres, 10 de desembre del 2008

GASPAR HERNÀNDEZ

Votos:

–¿Què és la resiliència?

Anna Forés.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Información publicada en lapágina 80 de la sección deOpinió de la edición impresa del día 10 de desembre de 2008VEURE ARXIU (.PDF)

–La capacitat de sortir enfortits d’una adversitat. La paraula ve del llatí i es refereix a la capacitat que tenen els metalls per tornar al seu estat original després de sotmetre’s a una pressió. En el cas de les persones, en sortim transformades.

–¿Com dibuixaria la resiliència?

–Es podria dibuixar com un arbre que surt enfortit del temporal.

–Hi ha arbres que ja estan torçats abans del vendaval.

–I donen grans fruits, com el raïm.

–¿Què vol dir?

–Que, malgrat que et puguis creure torçat, el fruit que donaràs no té per què ser torçat. És el gran missatge de la resiliència: que no estem determinats. La resiliència és un cant a l’esperança.

–¿En quin sentit?

–Puc tenir un accident o em poden violar, però jo determino i decideixo què vull fer amb la meva vida. Aquest accident o aquesta violació no tenen per què determinar la meva vida.

–¿I com es fa?

–En primer lloc, acceptant i reconeixent l’adversitat. Si la nego, no hi puc fer front. Això vol dir transitar pel dolor, abans que res. A partir d’aquí, el pas és el de projecció: ja em puc transformar.

–¿En què?

–En una perla dins d’una ostra, si em permet la metàfora. El procés resilient és semblant a la creació d’una perla dins d’una ostra. Quan un granet de sorra entra al seu interior i l’agredeix, l’ostra segrega nacre per defensar-se i, com a resultat, crea una joia brillant i preciosa.

–¿Algun altre consell per sortir d’una situació molt adversa?

–Trobar-hi un sentit. Fa falta tenir un perquè. Podem suportar qualsevol com si tenim un perquè.

–Ho deia Víctor Frankl.

–Exacte. La resiliència es va començar a estudiar després de la segona guerra mundial, prenent els camps d’extermini com la màxima adversitat que pot patir una persona. Quan Víctor Frankl, molt malalt, va veure que anaven a matar-lo i estava a punt de deixar-se anar, va tenir un flaix i es va dir: «Jo he de sortir d’aquí per explicar el que he viscut i perquè això no es torni a repetir mai més». I aquest perquè li va donar forces per aixecar-se.

–A vegades és suficient que algú ens digui que ens podem aixecar.

–És l’anomenat efecte pigmalió: si jo estic convençut que una persona pot, actuaré com si aquesta persona realment pogués. El que és dolent és quan passa al revés: si jo crec que no pot fer res, aquesta persona actuarà com si realment no pogués fer res. Si a mi m’han repetit tota la vida que sóc tonta, al final em creu- ré que sóc tonta i que llavors per a què he de fer res. Les paraules tenen molta força. Amb les paraules es pot teixir un mantell d’esperança.

–¿Què li diria a un lector que avui s’ho estigui passant molt malament?

–Que recordi l’exemple de la perla. Les ostres creen perles gràcies a l’adversitat. La resiliència és un procés, una capacitat.

–¿Serveix d’alguna cosa preguntar-se per què m’ha passat a mi?

–Els savis orientals ho tenen molt clar i no s’ho pregunten mai. En canvi es pregunten això: ¿Per a què m’ha de servir? ¿Què em portarà?

–¿Es pot aprendre de qualsevol adversitat?

–Com a pedagoga, he de dir que sí que es pot. L’adversitat no sé si té algun sentit o no en té, però està aquí i no la podem ignorar. Nosaltres no som invulnerables i sempre ens haurem d’enfrontar a petites i també a grans adversitats. La resiliència és un cant al realisme de l’esperança, és a dir: «Ho accepto, és el que m’ha tocat. A partir d’aquí què he de fer, ¿vaig de víctima o projecto un futur?».

–La resposta és clara.

–Projecto un futur amb la realitat que tinc ara, la realitat que m’ha tocat a mi.

–¿I si estem enfonsats?

–Primer s’ha de tocar fons per començar a pujar. És llei de vida transitar primer el dolor; després, ja pujaràs.

–¿La resiliència és per sempre?

–No. El fet que jo sigui resilient ara no vol dir que ho sigui per sempre. Tots tenim la capacitat de saber nedar, però hi ha gent que encara no l’ha posat en pràctica i no neda. Es tracta de treballar aquesta capacitat per, quan arribi l’adversitat, superar-la.

–¿Com la podem anar treballant?

–Doncs desenvolupant el sentit de la vida i el motiu per continuar mantenint-nos vius; admirant les diverses potencialitats de les persones que ens envolten i veient la seva bellesa interior, i també practicant el sentit de l’humor. Cada dia és preciós i cada pas que fem és important. Si tu somrius a la vida, la vida et somriu a tu.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s