Bons o dolents?Josep M. Puig Rovira
/ Ja coneixíem Rutger Bregman pel seu llibre Utopia per a realistes(Empúries, 2017), ara novament ens sorprèn amb un text brillant: La humanitat. Una història d’esperança (Empúries, 2021). Una obra destinada a demostrar que els éssers humans són bons i que es falsa la concepció més estesa que els considera egoistes i agressius.
En el debat etern per dilucidar si els éssers humans són bons o dolents, la tesi de l’egoisme i l’agressivitat –la imatge negativa de la humanitat– ha sigut dominant. En aquest punt, Hobbes ha guanyat clarament a Rousseau, almenys fins ara. El pessimisme sobre la naturalesa humana és antic –potser va néixer amb la propietat privada, l’acumulació desorbitada de riquesa i la por a perdre aquets privilegis–, però en qualsevol cas ha impregnat les expectatives mútues entre les persones y els grups socials.
Aquests prejudicis inicials van conduir a unes observacions cada vegada més esbiaixades i inclinades a veure malícia arreu. Una malícia, real o imaginada, però sempre reforçada i amplificada. En certa manera, la tesi de la maldat humana es comporta com una profecia d’immediat acompliment: la predicció provoca la seva realització. I així, un cop i una altra, fins a produir i reproduir una cultura de la prevenció i la por davant de la suposada maldat humana.
Doncs bé, el llibre de Bregman és un intent de refutar aquestes tesis i demostrar que no són gens realistes, ni tampoc encertades. I ho fa presentant contraexemples, desmuntant fets aparentment ben establerts, criticant experiments clàssics i mostrant que la bondat és més general del que pensem i és de gran utilitat per produir benestar i felicitat. Discuteix fets i cassos a fons amb un llenguatge àgil que aconsegueix que la lectura no decaigui durant les quatre-centes pàgines de text, notes a part.
Entre molts altres temes, hi trobareu la solidaritat no prevista dels britànics durant els bombardejos de Londres –el Blitz– en la Segona Guerra Mundial; una història com la que es narra en El Señor de les Moscas, però on els fets, en aquest cas reals, van succeir-se de manera completament diferent; també investiga les moltes anomalies que es varen produir en els cèlebres experiments de psicologia social de Zimbardo i Milgram; i des d’una visió positiva ens parla de forces com la motivació intrínseca, o de realitzacions com la peculiar presó de Halden a Noruega o els pressupostos participatius de Porto Alegre. Aquests i altres exemples mostren que si penses bé dels altres, confies en ells i els tractes amb correcció, les possibilitats que et responguin amb la mateixa moneda s’incrementen substancialment.
Potser la controvèrsia entre la bondat i la maldat dels éssers humans no acabi de tancar-se amb aquest llibre. Potser no s’arribarà a tancar mai perquè no es tracta de determinar si és una cosa o l’altra, sinó de decidir com els éssers humans volem veure i educar els éssers humans. Si ens esforcem a veure’ls i tractar-los com a dolents, els farem dolents. Però si ens esforcem a veure’ls i tractar-los com a bons, els farem bons. Els humans fem la maldat o la bondat dels éssers humans. Com diu el mateix Bregman: «Tan bon punt ens creguem que la majoria de la gent és bona, tot canviarà. Podem canviar de dalt a baix l’organització de les escoles, les presons, l’estat de dret i a la democràcia. I la manera com vivim.» Ens avisa que aquestes idees i els seus defensors són titllats habitualment d’ingenus i beneits, però a parer seu són idees que aporten un nou realisme que s’ha d’obrir camí pel bé de tothom.
Octubre 2021
Anna Forés Miravalles 