Anna Forés Miravalles

Per seguir somiant


Deja un comentario

Anna Forés: “L’autoconcepte resulta clau en qualsevol procés d’aprenentatge”

 

http://blogfundaciocet10.org/entrevista/anna-fores-lautoconcepte-resulta-clau-en-qualsevol-proces-daprenentatge

 

Anna Forés, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i especialista en neuroeducació ha publicat, amb un conjunt de col·laboradors, el llibre Neuromitos en la educación (Plataforma Editorial) en el qual es recullen els darrers descobriments realitzats per la neurociència que demostren com funcionem i què és important quan estem aprenent. Són estudis que posen en qüestió algunes pràctiques educatives i probablement acabaran revolucionant l’escola. En el seu llibre Forés desmunta 12 creences força arrelades en l’educació que avui la ciència ha demostrat que són falses.

“La imaginació és una gran eina per mobilitzar el cervell”

 

“La neuroeducació explica la manera com el nostre cervell aprèn i com aquests coneixements es poden transferir a l’educació. És a dir, a partir de les bases neurològiques que estan implícites quan nosaltres estem aprenent o s’està portant a terme un procés d’aprenentatge s’aplica en l’educació la metodologia que millor afavoreix aquest procés. De fet, han estat tantes les descobertes aquests darrers anys, gràcies als revolucionaris avenços tecnològics, que aquesta especialitat està vivint actualment un gran boom. Des dels anys 90 podem saber com estem aprenent realment i com funciona el nostre cervell mentre estem assimilant nous coneixements”, explica Anna Forés.

 

-I aquests avenços s’han pogut realitzar gràcies sobretot a les ressonàncies magnètiques?

-Sí. Però, a més de les ressonàncies magnètiques, hi ha també els escàners i xips que es poden col·locar al cervell per mesurar la zona del cervell que està activada en cada moment i en cada acció, etc. Arran d’això s’han produït molts estudis i hi ha moltes creences considerades vàlides fins ara que s’estan qüestionant. Fins i tot  algunes de les afirmacions de Jean Piaget, una de les grans figures i el pilar de la teoria de l’aprenentatge, s’han posat en qüestió des de la neurociència.

 

-Ens pots dir quines importants creences s’han revelat falses?

-La creença més important que s’ha comprovat que és falsa és la que diu que “només fem servir un 10% del nostre cervell”. El que la neurociència ha comprovat és que depèn de l’activitat  fas servir més o menys àrees del cervell. El cervell compleix ordres per bé i per mal i intenta sempre estalviar el màxim d’energia. Si, per exemple, et pregunto quan són dos i dos, doncs s’activaran poques zones del teu cervell perquè estàs davant una pregunta senzilla, però si et demano que calculis una arrel quadrada, doncs necessitaràs més zones activades i en funcionament per poder respondre. També s’ha vist que quan llegim un llibre on hi ha moltes fantasies, com per exemple és el cas dels llibres de Harry Potter, el nostre cervell s’activa moltíssim. Per això, la imaginació és una gran eina per mobilitzar el cervell.

 

“L’exercici físic resulta clau per millorar els processos d’aprenentatge”

neuromitos en educacion libro Anna Fores blog Fundacio CET10

-Quines són les estratègies que tenen més impacte sobre l’aprenentatge?

– John Hattie, un professor australià que ha fet una sèrie de metaanàlisis dels estudis realitzats en neurociència durant més de 15 anys a més de 250 milions d’estudiants  per avaluar les estratègies que tenen més impacte en l’aprenentatge, conclou que totes les estratègies que utilitzem, totes, tenen un impacte sobre l’aprenentatge. No obstant això, la que té molt més impacte i conseqüències és l’autoconcepte. És a dir, com més una persona cregui que és capaç d’aprendre una cosa, més fàcil li resultarà aprendre-la. Per això els missatges que ens estem donant a nosaltres mateixos al llarg del procés d’aprenentatge són fonamentals i resulten clau en el resultat de l’aprenentatge, així com els que donen els pares i els mestres als nens i als estudiants.

 

-És a dir, si em dic que sóc bona en mates, més ràpid aprendré, mentre que si em penso que no serveixo, més em costarà… Què seria bo per treballar l’autoconcepte?

Per millorar l’aprenentatge cal treballar l’autoconcepte i realitzar una gran feina cap endins. Però també l’exercici físic resulta clau per aconseguir millorar els processos d’aprenentatge. En educació no hi ha matèries primàries i d’altres secundàries. Les millors idees no vénen estant estàtic en una cadira ni sense moure’s. L’exercici físic oxigena el cos, aleshores el cervell interpreta que estem bé i s’encarrega de recarregar-se químicament a tots nivells per reforçar aquesta sensació de benestar i així s’aprèn molt millor. Aquesta capacitat d’aprenentatge s’incrementa també perquè estic més obert, l’esport ens obre cap a l’exterior i la porta de l’aprenentatge és la curiositat i la capacitat d’atenció.

 

-També resulta determinant en un procés d’aprenentatge l’arquitectura de l’entorn, oi?

-Sí. Francisco Mora parla de la neuroarquitectura, perquè hi ha ambients que faciliten l’aprenentatge. En espais on em puc moure i aixecar podré pensar millor. Empreses com Google, per exemple, ho tenen clar i per això habiliten espais més creatius. El moviment, sempre sense exagerar, fomenta l’aprenentatge.

 

-I per captar l’atenció, què es pot fer?

-També Francisco Mora, doctor en Medicina per la Universitat de Granada i doctor en Neurociència per la Universitat d’Oxford, autor del llibre Neuroeducación: solo se puede aprender aquello que se ama, posa un exemple sobre com funciona l’atenció dels nens. Diu: “Si passa ara per darrere meu una girafa segur que la mirareu”. Hi ha diferents tipus d’atenció i diferents metodologies per captar-la, només calen estímuls i crear les circumstàncies per despertar-la. Si jo faig un discurs monòton i pla, difícilment despertaré l’atenció… Per aconseguir-ho he de trencar el ritme, crear reptes, coses que des de fa temps sabem que milloren l’atenció dels nens.

 

“Els missatges que ens estem donant a nosaltres mateixos al llarg del procés d’aprenentatge són clau en el resultat de l’aprenentatge, així com els que donen els pares i mestres als nens i estudiants”

 

-I creus que la meditació pot millorar els processos d’aprenentatge?

-Hi ha molts estudis que mostren els beneficis de la meditació en l’aprenentatge. Quan medites regularment el teu cervell està més obert a l’aprenentatge, encara que siguin píndoles de cinc minuts de meditació o mindfulness. Amb aquestes s’aconsegueix que el nen aterri en l’aquí i l’ara i es facilita l’aprenentatge.

 

-Existeixen les intel·ligències múltiples?

-Aquest és un altre gran neuromite. No es pot parlar d’intel·ligències múltiples perquè no hi ha cap estudi que en corrobori l’existència. El cervell treballa de forma integral. Però aquesta creença ha aconseguit que es deixés d’etiquetar molts nens com ximples o llestos… I en aquest sentit ja ha estat molt positiva.

 

-Quin és el futur de l’escola?

-Estem en un gran moment de transició perquè s’estan veient noves maneres d’ensenyar i s’estan movent molts pares i mestres per aconseguir un canvi que millori els processos d’aprenentatge a l’escola. Ara bé, és un perill no deixar que siguin els mestres els qui liderin aquesta transformació perquè són els protagonistes principals de posar en pràctica aquesta evolució. El mestre és el millor investigador per veure realment què funciona i què no, i qui finalment ho ha d’aplicar amb convenciment. Cal apoderar els professors.

 

Requadre: Neuromites en qüestió

Anna Forés - Neuromites en qüestió

 

La importància del vincle mestre-nen i de l’emoció. “Un dels grans estudis de la neurociència corrobora la importància de l’emoció en el procés d’aprenentatge. Sense emoció no hi ha educació, perquè l’emoció és la que aconsegueix consolidar l’aprenentatge. Per això tot el que sigui treballar el llenguatge emocional dins les aules ha de ser benvingut. A més, som un cervell social. És a dir, l’empatia i els treballs cooperatius ens ajuden a aprendre més fàcilment i molt millor”, afirma l’autora de Neuromitos en la edu (Ed. Plataforma).


Deja un comentario

Como detectar un pirata laboral, de Moderna de Pueblo

 

Com detectar un pirata laboral, de Moderna de Pueblo

Recentment, la imparable expansió del fenomen del còmic Moderna de pueblo, ha saltat també al món del vídeo. Un dels primers en publicar-se parla sobre els pirates laborals: segons Raquel Córcoles i Carlos Carrero, les ments pensants darrere d’aquestes publicacions humorístiques, són aquelles persones que s’aprofiten de la precarietat laboral oferint treballs “cutres” com si fossin perles brillants al fons del mar.

Accés a pàgina web de Moderna de Pueblo: http://modernadepueblo.com

Accés al seu canal de Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCBO2H96ySPlwJPylQNYVz4w


Deja un comentario

La emoción es la clave del aprendizaje, entrevista a la Brújula del Cuidador, gràcies Raül i Meritxell

http://brujulacuidador.com/2014/10/12/la-emocion-es-la-clave-del-aprendizaje/

Quaderns d'educació social

 

Anna Forés es Doctora en Filosofía y Ciencias de la Educación y Licenciada en Pedagogía por la Universidad de Barcelona.

Es una apasionada por la educación, y una entusiasta por saber cómo aprendemos y cómo vivir mejor la vida. Es autora de diferentes libros de divulgación, entre los que destaca “La Resiliencia. Crecer desde la adversidad” y “La Asertividad. Para gente extraordinaria”.

 

 

¿Cuál fue el motivo por el que escogiste estudiar Pedagogía?

Creo en la educación, y pensé que aunque los estudios posiblemente no me servirían para ejercer una futura profesión serían aprendizajes para mí, para mi entorno, y para la vida.

 

Ahora cumples 22 años como docente y formadora de alumnos del campo social, especialmente de educación social. ¿Qué se aprende trabajando con jóvenes?

Resaltaría principalmente la mirada fresca -aún no mediatizada- y la reflexión sobre el trabajo diario. La universidad exige estar siempre el día, no te puedes quedar con los papeles amarillos (risas). Hay que adaptarse y avanzar en los diferentes ámbitos para poder enseñar.

 

¿Qué cuentas pendientes piensas que tiene aún la  Universidad?

Actualmente los parámetros de exigencia no tienen mucho que ver con mejorar la enseñanza. La figura del profesor/a universitario ha perdido mucho la dignidad. Me explico, la sociedad reconoce el papel del profesor/a universitario, pero eso está, hoy en día, en un diámetro totalmente opuesto en consideración con el área salarial o las condiciones profesionales. Estamos exigiendo investigación, gestión e innovación al profesorado y no le estamos dando ni tiempo, ni recursos, ni reconocimiento salarial.

 

Desde tu constante interés por estimular el potencial de cada persona, has escrito y publicado acerca de la resiliencia y la asertividad. ¿Por qué nos puede hacer más felices ser asertivos?

La asertividad es una de las claves esenciales de la comunicación humana. Nos permite expresar lo que sentimos, lo que pensamos y lo que necesitamos sin agredir ni ser agredidos. Cuanto más honesto, cuánto más sincero, y con cuánto más respeto me dirija a alguien, esa comunicación será más eficiente. Y si es eficiente fácilmente nos llevará a una mejor relación y con ello a una mayor felicidad.

 

Entonces ¿cómo podemos trabajar la asertividad?

La asertividad significa creer en la otra persona y creer en ti como persona. Se puede utilizar una mala asertividad cómo estrategia de manipulación, eso sería una falsa asertividad. El planteamiento correcto es desde el corazón: “Quiero ser una persona asertiva porque quiero llegar a la otra persona y poderle expresar realmente lo que siento”. Por eso debe de existir la confianza.

¿Cómo podemos explicar la diferencia entre una “persona sincera agresiva” y una que no lo es?

Si deseo ser una persona sincera asertiva, cómo me importa la otra persona cuidaré mucho qué tengo que decir y cómo tengo qué hacerlo. Un ejercicio o tres premisas para un planteamiento asertivo es formularse estas tres cuestiones: ¿Es útil lo que voy a decir? ¿Es verdad? ¿Es bueno para ambos?

 

Por lo tanto, para ser una persona asertiva debo de ser primero una persona empática…

Así es. Si no soy una persona empática, difícilmente seré asertiva. La persona no asertiva puede esconder un problema de autoestima. De hecho, la agresividad muchas veces lo que esconde son inseguridades: “Cómo no quiero que me cuestiones, soy agresivo contigo”. Si trabajo la empatía, te puedo comprender y si te puedo comprender puedo decir las cosas de la manera que creo te pueden ser útiles.

 

¿La resiliencia es un “Sí” a la vida?

Es un “Sí” rotundo; es el reconocer el sentido de la vida y darle sentido a la vida.

 

¿Crees que todo ser humano tiene capacidad para crecer desde la adversidad?

Por supuesto. Todo ser humano puede ser resiliente porque es una capacidad y como capacidad se puede trabajar. Por ejemplo, ¿todo el mundo es capaz de hablar idiomas? Sí. ¿Todo el mundo habla idiomas? No. Además, hay aspectos multifactoriales que intervienen para promover procesos de resiliencia, como puede ser el sentido de la vida, el ser consciente que formas parte de una red o comunidad, el autoconocimiento y autoconcepto, la iniciativa, etc.

 

Para ser resliente, ¿es necesario el apoyo de otra persona?

Es necesaria la mirada del otro, es decir el reconocimiento que soy digno de ser un humano. Porque el otro te dignifica y a partir de esto uno también empieza a creer en uno mismo. Dice Tim Guenard: El cielo empieza con la mirada del otro.

 

¿Y en la familia? ¿Cómo podemos demostrar a nuestros hijo el me importas?

Por ejemplo, un padre nos explicaba que no podía ver mucho a sus hijos por motivos de trabajo y eso le causaba mucha culpabilidad. Cuando llegaba por la noche, hacía un lazo en la cama de su hijo con lo cual el niño cuando se despertaba sabía que su papá durante la noche había pasado por allí.

 

Alguna bella experiencia de resiliencia desde la educación social o alguna obra que te apetezca compartir…

La experiencia de vida de Tim Guénard y su obra “Más Fuerte que el Odio”.

 

Una vez leí una frase tuya que decía que sin emoción no hay educación, ¿Por qué?

Desde los últimos avances más neurológicos, se demuestra que justamente cuando estás aprendiendo es importantísimo trabajar desde la emoción, puesto que todo aquello que conecta con la emoción nos “impregna” más. ¿Porque recordamos más un concierto? ¿O una película? Posiblemente porque nos ha emocionado. Si en la educación lográramos trabajar desde la emoción, todo lo que es la comprensión  y la memorización sería más sencilla. Por eso se tendría que llevar la pasión a las aulas… La emoción es clave para aprender.

 

Entonces seguiremos trazando ese camino que nos permita crecer desde la adversidad y ser más asertivos… ¡Muchas gracias!

 


Deja un comentario

Ofici d’educar: Mai és tard per tenir una infància feliç?

 

Diu el psiquiatra Ben Furman que les adversitats de la infància no arruïnen necessàriament la resta de la vida. En parlarem amb la Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, i autora de “La resiliència. Crecer desde la adversidad”, Anna Forés; i amb la psicòloga, coach politica en Excel·lència Política, directora de l’Institut per a la felicitat; i autora de “Invertir en felicitat”, Mireia Cabero. Escoltarem també la reflexió del professor Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona. I acabarem amb l’espai Escola d’Emocions, amb la pediatra Gemma Baulies, parlant de l’empatia; i amb l’espai Educar per la felicitat, amb el psicopedagog, mestre i director de Boira Editorial, Daniel Gabarró.